Ens vam posar a parlar sobre en què consistia tenir un padrí, què faríem, a qui ho demanaríem... i així, així vam decidir fer una carta als alumnes de 5é en la que recollirem tot el què havíem parlat.
Una vegada feta la carta, vam pujar a la classe de 5é a proposar-los la nostra idea. Acceptarien o no?
És clar que van acceptar, no s'ho volien ni pensar. No obstant, les mestres els vam dir que havien de parlar-ho molt bé i refelxionar-ho ja que ser padrins no és qualsevol cosa: han de dedicar un poquet del seu temps a nosaltres i renunciar a altres coses.
A l'endemà de matí, els alumnes de 5é van baixar a la nostra aula a donar-nos el sí definitiu. Nosaltres per la nostra part ens hem compromés a portar-se molt bé i escoltar-los molt!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada